RAMONA ESPOT I EL BALL QUE MAI NO S'ACABA

El passat 23 d'octubre a l'escola vàrem celebrar una festa "sorpresa" per acomiadar na Ramona Espot després de molts anys de feina a la nostra escola. No era una festa qualsevol, perquè na Ramona no és una persona qualsevol. El seu taranna, la seva bonhomia, la seva personalitat, les seves rialles, les seves emocions formen part de la nostra escola. Per això, des del centre, hi va haver una implicació màxima per tal de poder retornar, en forma de festa i de gratitud, allò que na Ramona ha fet per l’escola.

Des de l’escoleta fins als grans d’ESO, des del PAS, Amipa fins a tot el professorat, tothom va posar el seu granet d’arena per tal de preparar la festa de jubilació. Així, en forma de regal, els alumnes d’infantil varen preparar uns dibuixos per a ella; els de 5è i 6è, un ram de flors de paper; els de 3r i 4t una pancarta i els de 1r i 2n un escrit diguent com és, a ESO es va redactar una emotiva carta plena de sentiments per a na Ramona, i tant els professors com els pares i les mares varen voler fer un regal a la protagonista de la nit.

Més de dues-centes persones vàrem omplir el pati de l’escola. A les 20.30 h ja hi érem tots. El sopar era a compte de Ses Tres Forquetes, a manera de bufet fred i calent. Quan tot just acabàvem les postres, es va projectar el vídeo homenatge a na Ramona a la pantalla gran prevista al patí. Aquest va ser un dels moments més emotius del vespre. Un recorregut d’adjectius de la boca dels alumnes de l’escoleta fins a 4t d’ESO; un recorregut pel poble on va néixer i créixer na Ramona, als Pirineus; un recorregut de personalitats amb qui ha compartit anys de feina na Ramona; varen fer que els 15 minuts del vídeo es fessin curts i intensos. Difícil va ser per a la protagonista i per als seus familiars, però també per a tots els assistents, contenir les emocions, i més d’una llàgrima va córrer per les galtes dels qui embadalits miràvem el vídeo. Per cert, que el podeu tornar a veure a Youtube, a l’enllaç https://youtu.be/UYdq54bgKkI o amb el codi QR que s’adjunta.

Però més enllà de les emocions i llàgrimes va regnar sobretot la rialla. I és que just després del vídeo va començar el ball. Un regal dedicat expressament a na Ramona. Marisa Rojas va ser la convidada a amenitzar la vetllada, que es va encetar amb un ball entre na Ramona i el director de l’escola, Guillem Serra amb la cançó de Joaquin Sabina “Y nos dieron las diez”. I potser les tres no eren, però la una llarga segur que sí quan es va tancar la pista de ball. Un ball que no acaba al pati de l’escola. Un ball que segueix i seguira per a sempre, perquè la petjada de na Ramona Espot al CC Sant Salvador ha deixat una marca impossible d’esborrar. El ball segueix, la música continua, i totes les lliçons i tot el que hem après de na Ramona queda amb nosaltres i per a nosaltres.

Gràcies Ramona.

CARTA DELS ALUMNES D’ESO A RAMONA ESPOT

Estimada Ramona,

Volíem donar-te les gràcies de part de tots els alumnes d’ESO, i fins i tot ens atrevim a dir que en nom de tots els alumnes de l’escola. Gràcies per cuidar-nos, per estimar-nos i per ajudar-nos com una mare més, com una padrina més.

Esperam que tenguis una grata jubilació, i que ens recordis a tots. Sobretot que ens recordis, perquè te podem assegurar que nosaltres te recordarem sempre.

Tots t’estimam moltíssim, ets una peça fonamental en aquesta gran família que
formam la nostra escola. Pensam que tant nosaltres com tots els que han conviscut a l’escola amb tu durant tots els anys que hi has fet feina, hem tengut molta sort de coincidir amb tu.

Et trobarem a faltar per tot el que ets: alegra, generosa i, sobretot, carinyosa; i per tot el que ens has donat. Sabem que aquesta jubilació no significa un adéu, ja que sempre estaràs present dins la nostra escola i dins els nostres cors. Per a nosaltres has estat la millor secretària que podíem tenir, a més d’una gran persona i fins i tot amiga. Des que érem petits i cercàvem una persona amb qui confiar dins l'escola fins l'últim dia que hem compartit amb tu, ens has aportat l'alegria que ens feia falta. Fas que els pitjors dies es tornin millors, i que els millors els volguem compartir amb tu.

Gràcies una altra vegada per ser com ets. T’enyorarem molt. Més del que penses.

Molt sincerament i sempre teus,

Els alumnes d’ESO

CARTA D’AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA

Moltes gràcies a tots per haver fet sentir na Ramona com una Reina, no només durant la festa d'ahir, sinó durant tots els anys que ha fet feina al Col.legi Sant Salvador, la seva segona casa. Per a ella, treballar amb tots els seus companys i companyes ha estat un plaer, un antídot per oblidar els mals dies i les tristeses, una injecció diària d'alegria i bon humor. No ho oblidarà mai, ha quedat gravada una gran petjada dins el seu cor que l'ajudarà a sentir-se sempre jove. Tots els infants que han anat passant per l'escola li han robat un trosset del seu amor, que mai s'acaba, perquè és INFINIT. Els problemes de totes les famílies i de tots els professors que formen l'escola, sempre han estat els seus problemes, se'ls emportava a casa i es passava nits sense dormir cercant una solució. I quan la trobava, se n'anava orgullosa a intentar ajudar-los, encara que fos només amb un missatge d'ànims o fent un cafetet per escoltar-los, oferint-los gairebé tot allò que tenia d'una manera generosa i desinteressada. Això crec que, tot i haver-se jubilat, no canviarà mai, pel simple fet que ella és així, és una qüestió de personalitat i això no es pot signar amb un contracte de feina, sinó que depèn de tot el conjunt de valors que formen cada persona. Un exemple a seguir, i tothom que la coneix sap que no ho dic perquè sigui ma mare...

GRÀCIES DE TOT COR!