divendres, 30 d’octubre del 2015

ESO VA AL BARRANC DE BINIARAIX

Els alumnes i professors d'ESO del Col·legi Sant Salvador vàrem anar d'excursió al Barranc de Biniaraix. Partírem amb autobús de la plaça del Pes, i vàrem tardar devers 1 hora i 30 minuts a arribar al pantà de Cúber. Llavors vàrem berenar just al primer refugi, a la sombra del Puig de l'Ofre. 

Mentre caminàvem es va produir un petit incident: la meitat del grup es va desviar per un altre camí. Però vàrem cridar per telèfon, demanarem a la gent que passava, fins que ens vàrem retrobar a la falda de l'Ofre. 

Caminarem  moltíssim per uns camins i escalonada de pedra. El cert és que les vistes des del camí al costat del Barranc de Biniaraix eren impressionants. No només per la vegetació, plena d'alzines i velles oliveres que ens recordaven bells poemes de Costa i Llobera, si no també per les marjades centenàries que ens traslladaven temps enllà fins a l'època musulmana. 

Poc a poc i després d'un llarg descens arribàrem al poble de Biniaraix on prenguérem lloc per dinar. Al final de l'excursió tots estàvem esbraonats i molt cansats, però va valer la pena l'esforç per recordar la immensitat de la Serra de Tramuntana.





dissabte, 24 d’octubre del 2015

BUNYOLS PEL VIATGE D'ESTUDIS




El passat 24 d'octubre, els alumnes de 4t d'ESO del Col·legi Sant Salvador varen fer bunyols a la plaça, amb l'ajuda d'algunes mares. També venien coques, pizzes... I ho varen fer per recaptar doblers pel viatge d'estudis, a Itàlia.

Com que els hi va anar molt bé, aquest dissabte 31d'octubre, de 10.00h a 14.00h hi tornaran a ser.
Vos agrairíem que col·laboreu i hi aneu a comprar-ne.
Són boníssims!

divendres, 23 d’octubre del 2015

RAMONA ESPOT I EL BALL QUE MAI NO S'ACABA


El passat 23 d'octubre a l'escola vàrem celebrar una festa "sorpresa" per acomiadar na Ramona Espot després de molts anys de feina a la nostra escola. No era una festa qualsevol, perquè na Ramona no és una persona qualsevol. El seu taranna, la seva bonhomia, la seva personalitat, les seves rialles, les seves emocions formen part de la nostra escola. Per això, des del centre, hi va haver una implicació màxima per tal de poder retornar, en forma de festa i de gratitud, allò que na Ramona ha fet per l’escola.

Des de l’escoleta fins als grans d’ESO, des del PAS, Amipa fins a tot el professorat, tothom va posar el seu granet d’arena per tal de preparar la festa de jubilació. Així, en forma de regal, els alumnes d’infantil varen preparar uns dibuixos per a ella; els de 5è i 6è, un ram de flors de paper; els de 3r i 4t una pancarta i els de 1r i 2n un escrit diguent com és, a ESO es va redactar una emotiva carta plena de sentiments per a na Ramona, i tant els professors com els pares i les mares varen voler fer un regal a la protagonista de la nit.

Més de dues-centes persones vàrem omplir el pati de l’escola. A les 20.30 h ja hi érem tots. El sopar era a compte de Ses Tres Forquetes, a manera de bufet fred i calent. Quan tot just acabàvem les postres, es va projectar el vídeo homenatge a na Ramona a la pantalla gran prevista al patí. Aquest va ser un dels moments més emotius del vespre. Un recorregut d’adjectius de la boca dels alumnes de l’escoleta fins a 4t d’ESO; un recorregut pel poble on va néixer i créixer na Ramona, als Pirineus; un recorregut de personalitats amb qui ha compartit anys de feina na Ramona; varen fer que els 15 minuts del vídeo es fessin curts i intensos. Difícil va ser per a la protagonista i per als seus familiars, però també per a tots els assistents, contenir les emocions, i més d’una llàgrima va córrer per les galtes dels qui embadalits miràvem el vídeo. Per cert, que el podeu tornar a veure a Youtube, a l’enllaç https://youtu.be/UYdq54bgKkI o amb el codi QR que s’adjunta.

Però més enllà de les emocions i llàgrimes va regnar sobretot la rialla. I és que just després del vídeo va començar el ball. Un regal dedicat expressament a na Ramona. Marisa Rojas va ser la convidada a amenitzar la vetllada, que es va encetar amb un ball entre na Ramona i el director de l’escola, Guillem Serra amb la cançó de Joaquin Sabina “Y nos dieron las diez”. I potser les tres no eren, però la una llarga segur que sí quan es va tancar la pista de ball. Un ball que no acaba al pati de l’escola. Un ball que segueix i seguira per a sempre, perquè la petjada de na Ramona Espot al CC Sant Salvador ha deixat una marca impossible d’esborrar. El ball segueix, la música continua, i totes les lliçons i tot el que hem après de na Ramona queda amb nosaltres i per a nosaltres.

Gràcies Ramona.

CARTA DELS ALUMNES D’ESO A RAMONA ESPOT

Estimada Ramona,

Volíem donar-te les gràcies de part de tots els alumnes d’ESO, i fins i tot ens atrevim a dir que en nom de tots els alumnes de l’escola. Gràcies per cuidar-nos, per estimar-nos i per ajudar-nos com una mare més, com una padrina més.

Esperam que tenguis una grata jubilació, i que ens recordis a tots. Sobretot que ens recordis, perquè te podem assegurar que nosaltres te recordarem sempre.

Tots t’estimam moltíssim, ets una peça fonamental en aquesta gran família que
formam la nostra escola. Pensam que tant nosaltres com tots els que han conviscut a l’escola amb tu durant tots els anys que hi has fet feina, hem tengut molta sort de coincidir amb tu.

Et trobarem a faltar per tot el que ets: alegra, generosa i, sobretot, carinyosa; i per tot el que ens has donat. Sabem que aquesta jubilació no significa un adéu, ja que sempre estaràs present dins la nostra escola i dins els nostres cors. Per a nosaltres has estat la millor secretària que podíem tenir, a més d’una gran persona i fins i tot amiga. Des que érem petits i cercàvem una persona amb qui confiar dins l'escola fins l'últim dia que hem compartit amb tu, ens has aportat l'alegria que ens feia falta. Fas que els pitjors dies es tornin millors, i que els millors els volguem compartir amb tu.

Gràcies una altra vegada per ser com ets. T’enyorarem molt. Més del que penses.

Molt sincerament i sempre teus,

Els alumnes d’ESO

CARTA D’AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA

Moltes gràcies a tots per haver fet sentir na Ramona com una Reina, no només durant la festa d'ahir, sinó durant tots els anys que ha fet feina al Col.legi Sant Salvador, la seva segona casa. Per a ella, treballar amb tots els seus companys i companyes ha estat un plaer, un antídot per oblidar els mals dies i les tristeses, una injecció diària d'alegria i bon humor. No ho oblidarà mai, ha quedat gravada una gran petjada dins el seu cor que l'ajudarà a sentir-se sempre jove. Tots els infants que han anat passant per l'escola li han robat un trosset del seu amor, que mai s'acaba, perquè és INFINIT. Els problemes de totes les famílies i de tots els professors que formen l'escola, sempre han estat els seus problemes, se'ls emportava a casa i es passava nits sense dormir cercant una solució. I quan la trobava, se n'anava orgullosa a intentar ajudar-los, encara que fos només amb un missatge d'ànims o fent un cafetet per escoltar-los, oferint-los gairebé tot allò que tenia d'una manera generosa i desinteressada. Això crec que, tot i haver-se jubilat, no canviarà mai, pel simple fet que ella és així, és una qüestió de personalitat i això no es pot signar amb un contracte de feina, sinó que depèn de tot el conjunt de valors que formen cada persona. Un exemple a seguir, i tothom que la coneix sap que no ho dic perquè sigui ma mare...

GRÀCIES DE TOT COR!



dijous, 15 d’octubre del 2015

APRENEM L'ESCALA DE SUPERFÍCIES AMB MÚSICA

A l'escola hem posat en marxa una nova manera d'ensenyar i aprendre: treballar diferents competències per assolir els reptes i els conceptes de les diferents àrees.



A  la classe de Química de 3r d'ESO hem estudiat el tema d'unitats i no ens sabíem les escales, així que el professor ens va dir que una bona manera d'aprendre-les és cantant, i com que era una feina opcional un grup de 6 alumnes, na Margalida Flaquer, na Caterina Llinas, en Montserrat Santandreu, en Sebastià Gomila, en Sebastià Sansaloni i en Joan Rodríguez, van tenir la idea de fer un videoclip explicant com funciona i com es calcula l'escala de superfícies.


diumenge, 11 d’octubre del 2015

ERASMUS PLUS AL CC SANT SALVADOR



Erasmus + és un programa europeu a través del qual es pretén conscienciar de la necessitat de la internacionalització dels centres educatius. És per això que el CC Sant Salvador, juntament amb altres centres educatius europeus, hem elaborat un projecte a treballar durants els cursos escolars 2015-16 i 2016-17, titulat “No problems, just solutions”.

Erasmus +, a més, ens permetrà conèixer sistemes educatius d’altres països; compartir estratègies educatives i millorar competències lingüístiques i no lingüístiques del nostre alumnat.


“No problems, just solutions”

El títol “No problems, just solutions” és  el nom d’un projecte que fomenta les relacions humanes i l’acceptació i tolerància vers altres cultures.

La idea del projecte va nèixer al passat Comènius en el qual el CC Sant Salvador va participar “Ways to a greener and healthier Europe”. Aquest es va caracteritzar per la ràpida ressolució de petits problemes que varen anar sorgint. A partir d’aquí, entre el nostre centre i l’escola danesa Usserod Skole, va sorgir la idea que, en projectes futurs, treballaríem la resolució de problemes de tipologia diferent.

Els centres participants són els següents: Usserød Skole (Dinamarca), Collège Florimond Robertet (França), Liceo Attilio Bertolucci (Itàlia), Kirkkokadun Koulu (Finlàndia), Agrupamento de Escolas do Barreiro (Portugal) i Vienna European School (Austria).

Conclou el primer viatge a Dinamarca

Com ja sabeu el 4 d'octubre es va iniciar el projecte Erasmus +, a Dinamarca.  Hi anaren 7 alumnes de 3r i 4t d'ESO acompanyats dels dos professors, na Maria Gelabert i en Tòfol Massanet.

Na Maria Gili (4t ESO) i na Bàrbara Mascaró (3r ESO) ens han dit que durant aquesta setmana que passaren per Dinamarca varen aprendre molt d'anglès i sobretot s'ho varen passar molt bé. Les dues es van adaptar molt bé amb la família on estaren. Els matins, a l'hora de classe a Usserød Skole feien un projecte en grups. Consistia en cercar un problema que hi hagués arreu del món i inetentar trobar-li una solució. Els capvespres, normalment anaven tots junts a visitar el poble allà on estaven o a visitar la ciutat, Copenhaguen, però a vegades també passaven els capvespres amb les seves famílies. Els agradaria tornar-hi ja que s'ho passaren molt bé i aprengueren molt! Na Maria Gelabert també ens ha dit que ha estat una experiència única pels alumnes i per a ella mateixa, i que ha après molt dels companys de professió europeus. Ella i en Tòfol, a les 8, com tots els alumnes anaven a l'escola i a vegades coincidien amb les activitats que feien tots junts.
Diu que fer aquests viatges és una bona manera de posar en pràctica l'anglès que aprenen a les classes.

Proper destí: Finlàndia, gener 2016