EIXIDA AL CAMP

“Me'n vaig al camp, a viure al camp, 
entre porcs i vaques, jo trobaré un camí, 
per tornar a començar i ser feliç. 
Jo me'n vaig al caaaaaaaamp!” (Catarres)

La vida al camp ja no és com abans. Avui, pocs, ben pocs, viuen del fruit que engendre la terra. Però en canvi, treballar-la, trepitjar-la, tocar-la, la terra, es pot convertir en un plaer indescriptible per qui practica la pagesia. La terra, ens retorna en forma de fruit el nostre esforç. La recompensa al treball és directament proporcional a la nostra dedicació. Si per una banda ens regala tot això, per l’altra ens ofereix un regal que només al cap d’un temps es possible de comprendre. Són valors com l’estima, el respecte, l’esforç, la humiltat, la sinceritat... El camp, mica en mica, ens omple de valors que la ciutat no sempre reconeix. Per això és important connectar bé amb el camp, perquè mica en mica ens enamorarem d’ell, i serà per sempre.

Els alumnes de 4t d’ESO del CC Sant Salvador d’Artà encara no han assolit aquesta estima que el camp es mereix, però sí que han pogut gaudir d’una diada dura d’esforç arreplegant branques d’un cementer d’ametllers, donant menjar a les ovelles, cremant el brancatge arreplegat, aprenent a fer foguerons... un primer contacte, per a molts, que sense saber-ho encara els haurà despertat l’amor incondicional cap a la terra; el mateix amor que la terra, el camp, sent cap a nosaltres quan la bentractam.

Ah, i per acabar, un berenar esplèndit amb llom, panxeta, sobrassada i pa torrat. Merescut, sí, com la terra es mereix que la tractem bé, perquè li devem tot.