LA NINA DE L’HOSPITAL
Hi havia una vegada una nina que sempre jugava amb les amigues al carrer. Un dia quan jugaven a volei na Laia una amiga de na Sofia, que era com es nomia la nina, va tirar la pilota a l’altra banda del carrer, amb tanta mala sort que quan na Sofia va anar a cercar la pilota un cotxe la va trepitjar. La varen dur a l’hospital ràpidament, però el metge les va dir que estava en coma.
La Laia es va sentir molt culpable i cada dia anava a veure-la.
El dia que l’equip de volei de na Laia jugava la final, ella va fer el darrer punt i en aquell mateix moment es va despertar na Sofia. Tot va acabar bé i les dues amigues tornaren a jugar sempre juntes.
Ricard Flórez Pascual
6è de primària
Guanyador de la Comarca de Llevant del Certamen Històries d’Hospital
L’HOSPITAL MÀGIC
Fa vint anys hi havia un hospital que curava a les persones amb màgia. L’hospital era a Palma i es deia Palma Màgic. Hi havia una persona encarregada de fer la màgia, en Toni. Ell cada pic que tancava l’hospital, el diumenge, anava al bosc a agafar pols màgica. Quan tornava a ca seva mesclava la pols amb aigua i li sortia una beguda de color verd amb gust de menta que sempre curava a la gent. En aquell temps tothom anava a aquell hospital perquè el curàs el metge Toni. De vegades la gent li agradava tant el líquid de menta, que es posaven a menjar molt i molt per posar-se malalts i poder anar a l’hospital per que el metge Toni les donàs la beguda màgica.
Nadal Gili Esteva
6è de primària
2n classificat de la Comarca de Llevant del Certamen Històries d’Hospital
HABITACIÓ 120
D’entrada, no em coneixeràs. Som un sentiment que sempre necessites per poder somriure. Val, et don una pista: el meu propòsit és donar felicitat a la gent. De fet, tots els contes on apareixo sempre acaben amb un final feliç, amb un... : "van ser feliços i van menjar tots anissos..." I també hi seré present en aquesta història, però hauràs d’esperar al final de tot. Sí, em sap greu avançar-te el final, però no em podia resistir. Per cert, visc a l'Hospital de Manacor, però no només estic allà, estic també a la ment de cada persona…
Un dia jo estava tan tranquil·lament passejant pels passadissos de l'Hospital, quan de sobte vaig veure dos metges amb una llitera corrent cap a la sala d’urgències. Vaig obrir la porta. Era una nina de 13 anys. Estava en coma. Segons després, vaig sentir un metge dient que la nina havia patit un accident. Hores més tard, després d’una llarga operació, la nina va pujar a planta: habitació 120.
Jo, com de costum, anava cada dia passejant entre la gent de l'hospital i els repartia somriures, pero cada pic que passava per aquella habitació, em quedava més de deu minuts contemplant la nina, al seu costat, desitjant que despertés... I un dia, mentre contemplava la cara amable de la nina de 13 anys, de sobte vaig detectar un somriure als seus llavis i un moviment a la mà. Els metges varen entrar amb l’esperança que la nina despertés del seu estat de coma. Li vaig agafar la mà ben forta. Increïblement, la nina va recuperar lentament la consciència i va obrir els ulls.
Mesos més tard va rebre l’alta, i ella i la família varen poder continuar alegrement la seva vida.
Ah! el meu nom és alegria.
Esperança Ginard Amores
2n ESO
Guanyadora de la Comarca de Llevant del Certamen Històries d’Hospital
