MATEU MATAS “XURÍ”.
Professor de Sant Salvador per un dia i mestre glosador.
No ho dubtàvem. Quan vàrem convidar Mateu Matas “Xurí” a l’escola sabíem
que els al·lots, endinsats dins l’entusiasme que aixequen els dies previs a
Sant Antoni, gaudirien d’un taller de gloses a l’escola. I no va decebre a
ningú. En “Xurí” maneja el llenguatge, el lèxic de la nostra llengua, i la mescla
entre rima i rima com poca gent és capaç de fer-ho. I això, els alumns d’ESO de
Sant Salvador, ho varen saber valorar.
A les onze del dematí va començar puntual amb el grup de segon d’ESO. Mig
bocabadats, els alumnes escoltaven el glosador mentre es presentava amb una
primera glosa improvisada d’uns 100 versos. Sí, uns 100 versos en poc menys de
dos minuts, sense equivocar-se, sense vacil·lar, sense ennuagar-se.
A les dotze, a primer, i després d’una altra presentació de 100 versos
novament improvisats, va explicar les tècniques per glosar, rimar, aconseguir
versos de set síl·labes amb rima consonant, amb una temàtica determinada dins
un camp semàntic concret, amb la música dels versos heptasil·labs... Mica en
mica, els nins i les nines de primer, varen anar integrant la musicalitat dels
versos de la glosa dins els seu cervell. Sense quasi adonar-se’n, una vegada
assimilat el ritme de les gloses, varen començar a versificar de forma
espontània.
Els alumnes de quart, els més grans del centre, varen rebre en Xurí amb
cert temor. Sabien que el glosador és un personatge humil, però temut per la
capacitat que té de ridiculitzar el contrincant. Ells, que havien preparat una
glosa pel millor glosador de Mallorca, temien les conseqüències de la burla...
Però no es va produir, perquè en Mateu, a més de bon glosador, va demostrar
tenir una gran pedagogia, i sense massa feina es va fer seus els alumnes de
quart.
A la una i mitja, amb cara de cansat després de tres hores seguides de
classe, en Xurí va entrar dins l’aula de tercer. Però va fer una nova
demostració de memòria, improvisació i bon glosar. Asseguts i embadalits, un a
un varen anar aprenent la tècnica que el mestre Xurí els ensenyava.
Amb aquesta activitat, des del CC Sant Salvador pretenem que Artà continuï
la seva llarga trajectòria de grans glosadors. Pretenem també que la festa de
Sant Antoni sigui una gran festa, però no només durant l’acapte, sinó també a
l’hora de glosar davant els foguerons, de combatre amb els millors glosadors de
cada foguera. Preteníem també reivindicar una poesia popular, la glosa, el
glosar, que viu un gran moment gràcies a la feina dels glosadors de Mallorca,
que no dubten a ensenyar les seves tècniques als més joves, a les escoles,
perquè no es perdi mai la tradició de glosar. La glosa, al costat de la
llengua, fa que la nostra cultura sigui rica, i fa que la nostra tradició, la
nostra història, el nostre present i la nostra identitat no morin mai. Gràcies
Xurí.
Poesia popular / Glosa que llengua controla / M’acomiad d’aquesta escola / De
Sant Salvador d’Artà.
Que trobem Sants Salvadors / Que no facin mai esquerda / Que a através dels
glosadors / Tenguem una llengua verda.
Per això amb la glosa com a llenca / Amb molt de gust i amb amor / Dic adeu
Sant Salvador / A l’escola artanenca.
